HA ARRIBAT EL NADAL
Gairebé sense adonar-nos
quasi un any hem acabat
i els problemes que ens envolten
sense resoldre han quedat
i si escoltem les notícies
en el món res no ha canviat.
Han continuat les guerres
que a molts obliga a emigrar
si casa seva les bombes
l’han acabat d’ensorrar.
També la fam continua
ningú la pot aturar
I els que sí podrien fer-ho
d’acord no es volen posar.
Ni l’atur de la gent jove
que voldria treballar
i per poder aconseguir-ho
també lluny han de marxar.
Tampoc del canvi climàtic
molts no en volen ni parlar
tot i que saben del cert
que al planeta afectarà,
si els científics del moment
no ho poden pas arranjar.
Per si escoltar tants desastres
algú l’hi ha pogut fer mal
deixarem de banda el tema
i com és tradicional
celebrarem un cop més
que ja ha arribat el Nadal.
A hores d’ara les ciutats
les veiem engalanades
amb els seus colors brillants
cerquen de tots les mirades
i quan arriben les festes
per elles són anunciades.
Potser els que més en gaudeixen
és, sens dubte, la mainada
que totes les novetats
per ells són tan esperades.
Els seus ulls més que sorpresos
no es cansen de badocar
i el que hi als aparadors
s’ho voldrien emportar.
Hi ha molta gent pels carrers
i no tots per passejar
alguns surten de la feina
i a casa volen tornar,
la música sona arreu
i sobre tot les nadales
que per tradició a l’escola
les aprenen la canalla.
Les botigues i comerços
estan plens fins a vessar
per fer memòria als vianants
dels regals que han de comprar.
Res d’aquest ambient festiu
ens pot fer avui recordar
que el nou nat d’aquell pessebre
a tots ens vingué a salvar
fou una nit misteriosa
mai la podrem oblidar
quan Jesús el fill de Déu
a la terra va baixar.
Ell era aquell salvador
que els venia a alliberar
complint aquella promesa
que un dia al poble els donà
Són molt pocs els qui recorden
el que aquell jorn va passar
i fou just allà a Betlem
on tot allò començà
quan en Josep i Maria
a ciutat van arribar
els hostals eren tots plens
cap lloc no varen trobar
només en un vell estable
es pogueren instal·lar
On Maria al seu nadó
aquella nit l’infantà
i per donar-ho a conèixer
Déu uns àngels envià
que amb les seves dolces veus
no es cansaven de cantar
que el Messies que esperaven
acabava d’arribar.
Fins i tot a uns pastors
que aquell moment dormien
per un àngel del Senyor
aquella nova rebien.
Ells foren qui la noticia
per tot arreu escamparen
i tot el que havien vist
emocionats ho explicaven.
Aquesta és l’antiga història
que hem tornat a recordar
mentre esperem aquell dia
que Ell digué que tornarà.
Aleshores ben segur
que cap Nadal com aquest
ja no ens caldrà celebrar.
HAN OBLIDAT AL PROÏSME
Com un sospir dotze mesos
en un no res hem esgotat
ha estat un any molt difícil
per les coses que han passat.
Algunes de tan injustes
que acceptar-les ha costat,
sense oblidar els greus problemes
de la nostra societat,
com els milers de persones
que sense feina han quedat,
deixant a un munt de famílies
amb el cor trist i angoixat
i amb l'abandó de molts somnis
que alguns s'havien forjat,
hauria estat diferent si els que
sempre han governat
d'estimar primer al proïsme
mai s'haguessin oblidat,
han estat, però, els més febles
als quI el rebre els ha tocat.
A treballadors humils
que sense res han deixat
atrapats per la pobresa
que a les seves llars ha entrat.
Molts no poden parar taula
ni posar res dins del plat,
són gent molt desesperada
que no sap en qui confiar.
Han perdut tota esperança
i el dret de poder somiar
que tota aquesta misèria
algun jorn s'acabarà.
Si en la foscor que ara viuen
la claror deixen entrar
per veure un trocet de cel
i poder els seus ulls alçar
vers aquell Jesús que un dia
ens vingué a tots a salvar.
Ell ens parlà d'una porta
a la que podem trucar
i d'un Déu tan poderós
que ho pot tot solucionar,
si nosaltres els humans
amb fe ho sabem demanar.
Si té cura dels ocells
de nosaltres en tindrà,
ben segur que en nostres dies
ens pot allargar la mà,
sabem del cert que ens estima
i ens ho volgué demostrar
complint allò que Isaïes
no es cansà mai d'anunciar
als habitants del seu temps
que el volien escoltar.
I fou una nit serena
la que des del cel estant
s'escoltaren unes veus
que anunciaven tot cantant
el naixement del Messies
que el poble estava esperant,
i foren uns quants pastors
que aleshores descansaven
els que d'aquell gran prodigi
amb goig se n'assabentaven,
fou en veure'l dins l'estable
quan uns segons van dubtar
que l'infant d'aquell pessebre
fos qui els venia a salvar;
tot i que no ho entenien
al noi varen adorar.
També nosaltres avui
volem els fets recordar
agraint-li al nostre Déu
que ens vingués a rescatar.
----------------------------------------------------------------------------------
TEMPS DE REGALS I DE FESTA
Com l’aigua de les riuades,
no la podem aturar.
Així el temps fa el seu camí,
de prop el veiem passar,
fins que ens adonem un dia
tot intentant recordar
que no fa tant que érem joves
i no ens costava somniar
amb els invents i projectes
que pensàvem realitzar
I quasi sense adonar–nos
un munt d’anys hem vist passar.
En no res se’n van els dies.
Amb els mesos passa igual.
Sembla ahir que era l’estiu
I tot d’una ja és Nadal.
Temps de regals i de festes,
d’obligar-nos a pensar
si el gran esdeveniment
amb goig volem celebrar
com ho fa la majoria
que no sap el perquè ho fa,
o per recordar un cop més
que el Crist ens vingué a salvar.
A molts sols els interessa
el que al plat podran posar.
Muntaran el vell pessebre
per millors temps recordar,
quan no existia la crisi
que a tantes llars ha arribat
i que els polítics de torn
solucions no n’han trobat
fent mal a aquelles persones
que en ells havien confiat,
Són gent que viu lluny de Déu
que no el tenen al costat.
Ni tan sols una vegada
al cel els ulls han alçat
vers aquell que ben segur
els podria haver escoltat.
Coneix els nostres problemes,
i els pot tots solucionar.
Ell és l’única esperança.
Mai no ens decebrà,
Sabem del cert que algun dia
el que ha promès complirà.
Com arribà el que Isaïes
segles abans anuncià,
el naixement d’un Messies
que els vindria a lliberar,
I fou la nit de Nadal,
quan la promesa es complia.
Penso que per no oblidar-ho
potser també ens convindria
enrera tornar en el temps
al jorn que l’infant naixia
i els seus ulls aquí a la terra
per primer cop els obria.
Per poder escoltar les veus
d’aquell cor angelical,
anunciant el naixement
d’un nadó excepcional.
El que per amor als homes
vingué al món fent-se mortal
I sentir com els pastors
l’emoció que els envaïa
en veure dins de l’estable
al que a salvar-los venia.
Els que tot allò visqueren,
ningú oblidar-ho podria.
Des d’aleshores la data
per sempre es recordaria.
Com nosaltres fem avui
els que a Jesus estimem
fins al dia que per sempre
a casa seva estarem.
Comentarios