Quan tinguis mare molts anys
i et costi caminar,
el meu braç serà el bastó
on et puguis agafar.
Quan les teves mans tremolin
i el teu cos tinguis cansat,
o si els ossos no t’aguanten
seré, mare, al teu costat.
Quan els teus ulls ja cansats
la visió vagin perdent
i surtis a prendre el sol
per poder escoltar a la gent
Quan et falli la memòria
i no hi sentis gaire bé
quan de tothom desconfiïs
i pensis: Ningú em vol bé.
Voldrà dir que t’has fet gran
que la tardor s’ha acabat,
l’hivern ja truca a la porta
i camina al teu costat.
Voldrà dir que sóc un home,
mai més, seré el teu petit,
ja no podràs dur-me als braços
ni adormir-me en el teu pit.
Maria Carmona Agustin
Comentarios