Família, per Maria Carmona

SOLITUD

 

Gairebé fa una setmana

que de ploure no ha parat,

el sol s’amaga entre els núvols,

els carrers estan mullats,

la gent camina de pressa

deixant buida la ciutat.

 

La pluja lliscant pels vidres

li enterboleix la visió,

les hores se li fan llargues

asseguda en el “silló”,

i sovint mira les fotos

que hi ha al moble del racó.

 

Parla sola i amb veu alta,

ningú no la pot sentir.

Recuperarà les forces,

tornarà a poder sortir,

passejarà per la gespa,

veurà les flors del jardí

i el sol de la primavera

al rostre podrà sentir.

 

No ho diu gaire convençuda;

la salut l’ha abandonat,

sense voler la memòria

la retorna al temps passat,

quan el seu marit vivia

i el tenia al seu costat.

 

Quan era jove i bonica

i amb la mainada jugava.

Quan se sentia feliç

i per un home estimada.

Quan només viure el present

era l’únic que importava.

 

I la mort se l’endugué;

per sempre sola es quedà

lluitant perquè els dos vailets

res trobessin a faltar.

Treballant de nit i dia

carrera els pogué donar.

Després, com és llei de vida

del niu, ells varen marxar.

 

Viu sola en aquella casa

que l’obliguen a deixar.

Els nois se la volen vendre,

d’ella no es poden cuidar,

li buscaran un lloc digne,

allà on millor pugui estar

i el dia que se’n recordin

la vindran a visitar.

 

I quan arribi el moment

que el Crist la vingui a buscar,

una mà desconeguda

els seus ulls aclucarà.

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...
Ver todos los comentarios

Comentarios

01.07 | 19:41
Concert 18-06-2017 ha recibido 1