Poemes de Nadal per Maria Carmona

HAN OBLIDAT AL PROÏSME

 

Com un sospir dotze mesos

en un no res hem esgotat

ha estat un any molt difícil

per les coses que han passat.

 

Algunes de tan injustes

que acceptar-les ha costat,

sense oblidar els greus problemes

de la nostra societat,

 

com els milers de persones

que sense feina han quedat,

deixant a un munt de famílies

amb el cor trist i angoixat

i amb l'abandó de molts somnis

que alguns s'havien forjat,

 

hauria estat diferent si els que

sempre han governat

d'estimar primer al proïsme

mai s'haguessin oblidat,

han estat, però, els més febles

als quI el rebre els ha tocat.

 

A treballadors humils

que sense res han deixat

atrapats per la pobresa

que a les seves llars ha entrat.

 

Molts no poden parar taula

ni posar res dins del plat,

són gent molt desesperada

que no sap en qui confiar.

 

Han perdut tota esperança

i el dret de poder somiar

que tota aquesta misèria

algun jorn s'acabarà.

 

Si en la foscor que ara viuen

la claror deixen entrar

per veure un trocet de cel

i poder els seus ulls alçar

vers aquell Jesús que un dia

ens vingué a tots a salvar.

 

Ell ens parlà d'una porta

a la que podem trucar

i d'un Déu tan poderós

que ho pot tot solucionar,

si nosaltres els humans

amb fe ho sabem demanar.

 

Si té cura dels ocells

de nosaltres en tindrà,

ben segur que en nostres dies

ens pot allargar la mà,

sabem del cert que ens estima

i ens ho volgué demostrar

complint allò que Isaïes

no es cansà mai d'anunciar

als habitants del seu temps

que el volien escoltar.

 

I fou una nit serena

la que des del cel estant

s'escoltaren unes veus

que anunciaven tot cantant

el naixement del Messies

que el poble estava esperant,

 

i foren uns quants pastors

que aleshores descansaven

els que d'aquell gran prodigi

amb goig se n'assabentaven,

 

fou en veure'l dins l'estable

quan uns segons van dubtar

que l'infant d'aquell pessebre

fos qui els venia a salvar;

tot i que no ho entenien

al noi varen adorar.

 

També nosaltres avui

volem els fets recordar

agraint-li al nostre Déu

que ens vingués a rescatar.

 

----------------------------------------------------------------------------------

 

 

TEMPS DE REGALS I DE FESTA

 

Com l’aigua de les riuades,

no la podem aturar.

Així el temps fa el seu camí,

de prop el veiem passar,

fins que ens adonem un dia

tot intentant recordar

que no fa tant que érem joves

i no ens costava somniar

amb els  invents i  projectes

que pensàvem realitzar

I quasi sense adonar–nos

un munt d’anys hem vist passar.

 

En no res se’n van els dies.

Amb els mesos passa igual.

Sembla ahir que era l’estiu

I tot d’una ja és Nadal.

 

Temps de regals i de festes,

d’obligar-nos a pensar

si el gran esdeveniment

amb goig volem celebrar

com ho fa la majoria

que no sap el perquè ho fa,

o per recordar un cop més

que el Crist ens vingué a salvar.

 

A molts sols els interessa

el que al plat podran posar.

Muntaran el vell pessebre

per millors temps recordar,

quan no existia la crisi

que a tantes llars ha arribat

i que els polítics de torn

solucions no n’han trobat

fent mal a aquelles  persones

que en ells havien confiat,

 

Són gent que viu lluny de Déu

que no el tenen al costat.

Ni tan sols una vegada

al cel els ulls han alçat

vers aquell que ben segur

els podria haver escoltat.

  

Coneix els nostres problemes,

i els pot tots solucionar.

Ell és l’única esperança.

Mai no ens decebrà,

 

Sabem del cert que algun dia

el que ha promès complirà.

Com arribà el que Isaïes

segles abans anuncià,

el naixement d’un Messies

que els vindria a lliberar,

 

 I fou la nit de Nadal,

quan la promesa es complia.

Penso que per no oblidar-ho

potser també ens convindria 

enrera tornar en el temps

al jorn que l’infant naixia

i els seus ulls aquí a la terra

per primer cop els obria.

 

Per poder escoltar les veus

d’aquell cor angelical,

anunciant el naixement

d’un nadó excepcional.

El que per amor als homes

vingué al món fent-se mortal

 

I sentir com els pastors

l’emoció que els envaïa

en veure dins de l’estable

al que a salvar-los venia.

 

Els que tot allò visqueren,

ningú oblidar-ho podria.

Des d’aleshores la data

per sempre es recordaria.

 

Com nosaltres fem avui

els que a Jesus estimem

fins al dia que per sempre

a casa seva estarem.

 

 

Escribir un nuevo comentario: (Haz clic aquí)

123miweb.es
Caracteres restantes: 160
Aceptar Enviando...
Ver todos los comentarios

Comentarios

01.07 | 19:41
Concert 18-06-2017 ha recibido 1